divendres, 13 de desembre de 2013

LA NIMFA DEL LLAC DELS PESSONS.

Andorra, el país dels Pirineus, és també terra de llegendes i d'éssers mitològics. 
Les gojes, dones d'aigua, encantades o nimfes viuen en les fons, cascades, rius i estanys... I a les muntanyes pirinenques hi podem trobar molts estanys, concretament  Andorra te més de seixanta llacs.
Llac dels Pessons, Encamp.
A l'extrem més oriental de la Parròquia d'Encamp, pujant el Port d'Envalira, a la dreta, trobem els estanys i el circ de Pessons. 
Es tracta d'un magnífic circ glacial granític on podrem gaudir del conjunt lacustre més gran d'Andorra. El circ es troba envoltat de cims com els coneguts pic de Pessons, pic de Ríbuls, el Montmalús,... tots ells propers als 2.800m d'altura. 
Es tracta d'un lloc molt freqüentat i popular a causa de la seva riquesa natural i del seu fàcil accés. 
Tanmateix, en aquesta vall sempre trobarem racons amagats des d'on poder gaudir dels magnífics paisatges i de les aigües cristal·lines dels seus llacs d'alta muntanya.

I si mirem detingudament, en moments de calma, potser hi podrem veure la nimfa que hi viu...
Les nimfes tenen molts noms: dones d'aigua, alojes, goges, encantades, paitides...
Formen part de la mitologia catalana i dels Pirineus...
Son éssers femenins que habiten als indrets d'aigua dolça, estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, als gorgs i a les deus...
A les grutes humitoses amb degotalls de pedra, i arreu on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis. 
Van nues o amb tuls transparents i volàtils 
i tot i que son semblants a les dones humanes, la seva natura és menys corpòria, mes lleu... 
poden aparèixer i desaparèixer en un moment.
Son joves i no hi ha temps ni tara que les faci envellir, tanmateix són mortals be que arriben a viure mes enllà de mil anys.
A les dones d'aigua els agrada emmirallar-se amb el reflex dels estanys a les nits de lluna plena, són éssers nocturns i els entusiasme que la llum de les estrelles els acaroni el rostre i faci lluir els seus llargs cabells.
Al fron hi duen una estela...
feta de fulles i flors, que enlluerna aquell que les veu. 
"...Una nit d'agost, encalmada i bella,
Dintre de l'estany va caure una estrella.
Va caure ruixant
Als prats del voltant,
De flors esblaimades...
D'ençà de llavors, que a dintre hi ha fades!".


*Quadre propietat de G.F.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...