diumenge, 21 d’octubre de 2012

TIURANA, LA VOLUNTAT DE RENÈIXER.

El vell poble de Tiurana va desaparèixer fa anys sota les aigües del pantà de Rialb. 
Amb tristesa, els seus habitants el van haver d'abandonar al 1999, tot i que feia anys que de mica en mica els seus habitants van anar marxant, i veure com els anys següents l'aigua anava guanyant terreny.

Les aigües avançan cap al poble de Tiurana

Tiurana és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà, (Lleida). A l'època medieval, el procés de formació del domini temporal de la canònica d'Urgell a la zona limítrofa de l'Alt Urgell i la Noguera i, concretament, a Tiurana, degué iniciar-se a principi de segle XI. Des de l'any 1042 consta que l'església d'Urgell posseïa el Castell de la Clua (al municipi de Bassella) el qual limitava a ponent amb el castell de Vilaplana.


Arran de l'antic poble hi passava la carretera C-1313, la que de Lleida anava a la Seu d'Urgell, però com a conseqüència de la construcció de la presa de Rialb, fou desviada, i ara passa prop de la part alta de la serra del Pubill.


El nucli antic de la vila, el formaven el carrer Major, en part porticat, una plaça, la del Pou, i uns carrers transversals. En un extrem del carrer Major, es mantenia un dels antics portals, del segle XV, resta de quan la vila era murallada. En aquest carrer hi havia antics casalots de pedra picada, que en les seves portalades tenien gravades les dates de construcció, moltes eren dels segles XVII i XVIII.











"El poble s'han venut
l'Història i les arrels s'han perdut"

El poble de Tiurana, poc abans de ser cobert per les aïgues de la presa.

La nova Tiurana.
Oficialment inaugurat el 2007 el nou poble hereta el nom de l'antiga vila de Tiurana.


Vista aèria de Tiurana

Actualment, a l’entorn del santuari de la Mare de Déu de Solers, s’ha construït la nova vila, on s’hi han traslladat el cementiri i alguns elements arquitectònics més destacats de l’antic poble.


A partir de 2003, poc a poc, s’han anat construint cases, i en l’actualitat ja configuren una plaça i un carrer. L’ajuntament, està adossat a l’edifici del santuari de Solers, i al seu costat hi ha el cementiri, que fou traslladat, de l’antic fossar del poble. Aquí s’alça la façana de l’antiga parròquia de Sant Pere de Tiurana.








A la plaça, d’aquesta nova Tiurana, hi ha la vella font de 1865, que es coneix com el Pou, i al seu costat, s’ha col·locat una escultura en moviment, obra de l’escultor alemany, Christian Tobin. Es tracta de tres columnes rectangulars, d’uns tres metres, que en la part superior tenen uns blocs de pedra, també rectangular, que es mouen gràcies a la força de l’aigua. Un monument força curiós i interessant. Fou inaugurat el 3 de setembre de 2006.



Actualment la nova Tiurana té més de seixanta veïns empadronats. El destí va fer que el poble del pla desaparegués sota l’aigua, però els seus habitants, fidels els seus orígens, no han volgut abandonar aquests paratges, una mostra de fidelitat a la terra que els va veure néixer.

 Des de la nova Tiurana hi ha unes immillorables vistes del pantà de Rialb




Vaig anar a Tiurana al 1998, un diumenge d’hivern, i ja es respirava una tristesa, latent als seus carrers deserts i les seves cases abandonades, que em parlaven d’enyor pels temps en que el poble respirava vida. Vaig fotografiar-lo, un dia en retria homenatge.

Desitjo que us hagi agradat!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...