diumenge, 13 de gener de 2013

LA LLEGENDA DELS PIRINEUS



Eren els temps en que a Iberia regnava Túbal. El monstre Gerió, el dels tres caps, el més lleig de tots els monstres, li va llevar la Corona. 
Tubal tenia una filla, Pirene, diuen que besnéta de Noè, que espantada va  amagar-se a les altes muntanyes.
Però Gerió va pensar que si no la matava no podria fer-se respectar com a nou Rei d’Ibèrica així que va concebre la idea de pegar-li foc a les muntanyes, convençut que la princesa moriria i després va marxar cap a Gades, actual Cadis.
Va ser un esclat terrible com una enorme serpent de foc que s'estremia esgarrifosament des del mar Mediterrani fins al Cantàbric, respirant fum i escopint raigs d'espurnes amb fortíssims esbufegs. Les flames, engrandint-se amb el vent, s'estenien per tota la serralada fonent tot allò que trobava al seu pas.
És quan Hércules, l'heroi grec, que acaba  de barallar-se amb els gegants de la Provança, veu astorat la immensa claror roja de flames fins el cel i al apropar-se sent els planyiments de la princesa Pirene, i endinsant-se en aquell bosc ardent per alliberar-la d'aquell horrorós infern. 
Però ella   amb veu molt feble li digué:
- Deixa'm, moriré aquí... Però abans, a tu que m'has tret d'aquest infern, et vull donar la clau d'aquest país que tant estimo, Hispania, si aconsegueixes alliberar-lo del tirà Gerió.
Encara amb la paraula als llavis la mort se li va endur l'alè, i Hèrcules amb fúria de cíclop es disposa a enterrar el bell cos sense vida de la princesa en un túmul immens i arrencant les roques més altives les amuntega al voltant, aixecant un mausoleu de "serres sobre serres" de cap a cap de mar.
I així és formà un castell de roques, com una gran muralla amb tot de pics nevats fent de merlets, dividint dues terres, i les últimes pedres, ja dintre de la mar, formaren el cap de Creus.
Encara avui el foc regna en les crestes i valls del Pirineu, ara però com una senyal de festa, en l'abrandada i màgica nit de Sant Joan.
Us deixo aquest magnífic vídeo on podreu escoltar aquesta bonica llegenda gaudint d'unes impressionants imatges de les muntanyes del Pirineu.


Desitjo que us hagi agradat!

4 comentaris:

  1. De qué manera tan hermosa los antiguos se explicaban los fenómenos naturales y todo lo que para ellos aún no tenía explicación.
    Gerió o Gerión, es el mismo monstruo que en Galicia fue vencido por Hércules, y que en A Coruña tiene dedicada una torre "la torre de Hércules" cuya belleza nos habla de arte antiguo; aunque construida en el s. I, para servir de faro, ha ido reformándose hasta la apariencia que tiene en la actualidad. Alrededor de la misma, aparte del paisaje bellísimo, ribera al Atlántico,la acompañan esculturas dedicadas a Hércules, el héreo que venció al monstruo Gerión, y a éste mismo.
    Las leyendas se repiten a través de la geografía de toda nuestra maltratada Tierra, son los mismos héroes, los mismos villanos, aunque los nombres sean otros o sean parecidos.
    Preciosa entrada. Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Tienes mucha razón Aurora, todos compartimos héroes y villanos y las tradiciones se van adecuando a las distintas tierras y culturas, pero bebiendo de la misma fuente. Gracias por tus explicaciones que amplian las mias y por tu hermoso comentario. Un abrazo!

    ResponElimina
  3. Quina història més bonica i trista a la vegada. M'ha encantat, Elisenda, gràcies per compartir-la.
    Petons,
    Marta

    ResponElimina
  4. Gracias por tus montañas nevadas,no conocía esa leyenda y me encanta aprender cosas nuevas todos los días.
    Todos los años cuando celebramos el día de Andalucía cuento a mis alumnos una leyenda en la que también es Hércules quien interviene en la formación del Estrecho de Gibraltar y que por eso aparece en nuestro escudo y en concreto también en el de Cádiz
    Besos

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...