dimecres, 27 de juny de 2012

BASSELLA. El poble que dorm sota les aigües del pantà de Rialb.

Bassella

El poble de Bassella, també anomenat el Pont de Bassella, està situat a 425m d'altitud, vora el riu Segre, i és el municipi situat més al sud de l'Alt Urgell. El terme abraça el territori comprès, de nord a sud, entre la serra d'Oliana i la de Pubill i, d'est a oest, entre el tossal de la Llena i els alts de la Clua. La vila rural de Bassella ja és esmentada el 1084. Sembla que antigament fou dels Bassella.

Dins del municipi, el Segre rep les aigües de la Ribera Salada i les del riu de Madrona. Avui, gran part del terme de Bassella està anegat pel pantà de Rialb, i comparteix així destí amb Castellnou de Bassella, Aguilar i Tiurana.

Aquestes imatges és van fer l'últim any de vida del poble, poc temps abans de ser enderrocat.


L'hostal de Bassella, a la vora de la vella carretera. Un lloc amb moltes històries per explicar.


Detall de la balconada de la fonda


Tanca de ferro forjat, que preservava de les mirades curioses
el jardí privat dels propietaris de l'hostal.


Vaig tenir la sort de poder fotografiar el jardí; un vell jardí romàntic i malenconiós...


amb passadissos coberts de fulles i vegetació, que accentuaven la seva bellesa.


Pont de Bassella.



Bells racons




I, sota la balconada, porxos que protegien de les inclemències del temps.



Quantes festes majors ha vist aquesta plaça?


L'escola 


 El riu Segre, gairebé fregant el poble, que de truites proporcionava als seus habitants...



Carrerons empedrats



Finestra engalanada per l'última festa Major



 Portes, finestres, balconades... Quantes històries, quants anhels!






La palanca, per creuar el Segre. Abans de ser construïda és depenia del barquer per fer-ho.



La vella carretera, abans tan transitada, sembla esperar, en la seva solitud, i envoltada per la  boira, que les aigües la cobreixin.



La natura guanya terreny... 


'Esglèsia parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció, dita popularment de Garrola, avui desapareguda, junt amb el vell cementiri.



Avui del poble només en podem veure la vella palanca, que s'enfonsa, a mig trajecte, en les aigües del pantà.

Del poble de Bassella ja no en resta res. En pocs dies van esfondrar les cases, tot un poble.  Les piconadores van aplanar el terreny... Avui sobreviu només en la memòria d'aquells que el van estimar i que encara recorden com en van ser de feliços allà, en aquell petit poble, vora el riu.


2 comentaris:

  1. És un reportatge preciós. Gràcies Elisenda.
    Petons,
    Marta

    ResponElimina
  2. Querida Elisenda
    Tu"rollo"y tu entusismo me han encantado,es díficil encontrar personas que realmente crean en las hadas y es una lástima que esté tan lejos y no pueda asistir a ese festival
    Estás rodeadade un paraje realmente de ensueño,tus fotografias son preciosas y me han trasladado a ese lugar que aún no conozco y que deseo conocer
    Un Beso

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...