dijous, 30 d’agost de 2012

CAMÍ DELS BONS HOMES.


El catarisme fou un fenomen religiós que promovia una església basada en l'espiritualitat i la caritat, amb un retorn als valors més purs i senzills del cristianisme primitiu. Els orígens del catarisme van ésser a Bulgària en el s. XI; cavallers i mercaders el portaren a Llombardia i Occitània durant els s. XII i XIII i s'estengué per l'Imperi Germànic, Provença, Llenguadoc i el Pirineu català.
Les comarques del Berguedà, l'Alt Urgell i Cerdanya foren punts de penetració i difusió del catarisme. Els últims reductes càtars a Catalunya van ésser fins a primers del s. XIV. 

Creu Càtara, també Occitana.

El camí dels Bons Homes transcorre entre les muntanyes del Pirineu català i francés. La ruta comprèn les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l’Alt Urgell, i el Solsonès a Catalunya i Arièja a França.
El camí dels Bons Homes és un itinerari turístic entre el Santuari de Queralt a Berga, (Catalunya), i el castell de Montsegur a Arièja, (França), que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els Càtars o Bons Homes durant els segles XIII i IV quan fugien de la croada i la Inquisició.


 Escultura dedicada als Bons Homes al Santuari de Queralt

 El panorama que s'albira des de Queralt és fascinant i captivador per la seva bellesa. 
Santuari de Queralt, Berga.
La Cova on segons la llegenda fou trobada la imatge de la Mare de Déu.

Al voltant de Queralt passen camins d'obaga ombrívola i hi trobem diverses fonts com un poema de pedra i verdor.

La ruta continua cap a la vila de Bagà arrecerada als peus dels darrers contraforts meridionals del Moixeró i dels rasos de Comabella, a la vora esquerra del Bastareny. Encara avui mostra ben clarament la seva antiga grandesa, com a capital de la baronia de Pinós. 


 La plaça Major, formada per edificis de notable antiguitat, és famosa pels seus pòrtics, curiosament rústecs.

El seu nucli antic conserva les muralles medievals, mentre que a la resta del poble se'n conserven fragments. 

Una escultura de Galceran de Pinós, protagonista de la llegenda del rescat de les Cent Donzelles, presideix la plaça Major.



Centre medieval i dels Càtars.
Detall de les tapes de les clavegueres de Bagà amb relleus de temàtica medieval. 


I de Bagà a Gósol.

Gósol és una vila i municipi de la comarca del Berguedà però pertanyent a la província de Lleida i al partit judicial de la Seu d'Urgell. Pertany al Parc Natural del Cadí-Moixeró i està situat a la banda oest del Pedraforca.


El poble de Gósol, segle XI, no sempre ha estat a la ubicació actual ja que fa temps estava situat al turó on hi ha les actuals ruïnes. El castell de Gósol, forma part de la ruta del camí dels bons homes.



Gósol es troba situat actualment a la vall que porta el seu nom. La vall de Gósol està tancada per les estribacions del Pedraforca i la muntanya dels Cloterons. Està també envoltada per la serra del Cadí que s'alça sobre el coll de Josa.

Hi ha un camí dels Bons Homes paral·lel, al Solsonès, que parteix des de el Santuari del Miracle, Solsona, i passa per Odèn, Sant Llorenç de Morunys, Tuixén i enllaça amb Gósol.


Odèn

Santa Cecília als peus del castell d'Odèn.

Odèn, situat a 1291 m. d’altitud, està integrat per un conjunt de masies disseminades per la rodalia de l’antiga església parroquial i d’un castell documentat al segle XI.
La parròquia de Santa Cecília d’Odèn és un edifici d’origen romànic, d’estructura arquitectònica força complexa que s’alçà al peu de l’espectacular Serra d’Odèn. A prop de l’església hi ha el castell d’Odèn, esmentat per primera vegada l’any 1029, i que després de la Guerra dels Segadors fou reformat pels bisbes de Solsona, senyors del terme.

Castell d'Odèn.



I el destí final del camí dels Bons Homes: Montsegur, País de Foix (França).



Els castells càtars es caracteritzen per estar situats en llocs de difícil accés i per ser fortaleses de vertigen. Només cal contemplar els de Querbús, Peyrepertuse i Montsegur, tots al sud de França, per comprovar-ho. I és que, segons explica la història, els càtars hi van trobar l'últim refugi quan fugien de la croada dictada contra la seva heretgia al segle XIII pel papa Innocenci III.


Al peu del castell de Montsegur, a 1.207 metres d'altura, un petit monument rendeix homenatge als 200 màrtirs «del pur amor crestian», llançats a la foguera.


Pujar fins a la fortalesa és relativament fàcil, però una vegada a dalt estremeix la visió d'un castell en el qual, segons la tradició esotèrica, la nit de Sant Joan un raig de llum penetra per un dels seus extrems i surt per l'altre.




dijous, 16 d’agost de 2012

LA CLUA ( 2 ). 2on. CONCERT DE MÚSICA CLÀSSICA A LA CLUA DE BASSELLA

El passat 15 d'agost es va celebrar al poble de la Clua un concert de música clàssica a càrrec del grup Kwintet Slaskich Kameralistow de Silesia. (Esdeveniments)


Dins d'aquest meravellós marc paisatgístic vam poder gaudir de la seva interpretació, tant de peces clàssiques com d'adaptacions de música del segle XX.

El pantà de Rialb des de la Clua amb la llum del capvespre.




Al fosquejar els carrers es van il·luminar

El poble de la Clua il·luminat de nit

I després sopar popular amb coca de recapte i cargols a la llauna fets al forn que recentment s'ha recuperat.


Esperem poder-ho repetir en propers anys.

dimecres, 8 d’agost de 2012

CASTELL DE LA CLUA D'AGUILAR.

La ruta del Segre ha tingut una gran importància com a camí transpirinenc al llarg de la història; a pesar de les grans dificultats degudes a la configuració del relleu, Roma construí una sòlida via que remuntava el Segre i comunicava Llerda amb Ruscino (Castellrosselló, Perpinyà) on enllaçava amb la gran via de la costa. 
El castell de la Clua era doncs la porta sud del Pirineu en el limit de les actuals comarques de l'Alt Urgell, la Noguera i el Solsonès.


El poble de la Clua des de Mirambell

El lloc de la Clusa apareix esmentat en el document de l'acta de consagració de la Seu d'Urgell i el castell de la Clua és àmpliament documentat al llarg dels segles XI i XII.

El poble de la Clua és situat a dalt d'un turó, a la vorera del Segre, en un meandre del riu. El pantà de Rialb avui nega els seus camps de conreu deixant el poble solitari, dalt d'un turó, com un petit Mont Saint Michel, expectant i vigilant les pujades de l'aigua que l'envolta.



El municipi de Bassella, Alt Urgell, ha estat un dels més afectats per la construcció del pantà de Rialb. No solament el regadiu sinó també el cap de municipi, el poble de Bassella, i els d'Aguilar i Castellnou de Bassella a més de diversos masos. 

Gràcies a la seva ubicació, el poble de la Clua s'ha salvat de ser cobert per les aigües del pantà i avui està sotmès a una exhaustiva restauració.






L'església de Sant Sebastià de la Clua és al cim del poble. Dedicada a sant Sebastià, romànica i construïda amb un bell aparellat del segle XII, és un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, reforçada per un arc toral. 
Façana de ponent de l'església de Sant Sebastià de la Clua d'Aguilar, resultat d'una modificació del segle XII sobre un edifici més primitiu.


Al seu costat, en la tanca del cementiri hi ha reutilitzats en el paredat, com a material de construcció, algunes caixes i tapes de sarcòfags decorades amb motius populars.


Detall dels motius que decoren els sarcòfegs distribuits en tres cercles amb motius d'estrella o de flor de sis pètals que recullen diverses tradicions visigòtiques amb origen en el món pre-romà. També hi podem trobar una inscripció de caràcters gòtics. 

Vells racons





I nous camins.


Els horts de tota la vida, envoltats de flors

L'església de Sant Martí de la Clua es troba a uns 500 m del poble. És una esglesolia rural enmig d'uns camps de conreu i durant molt de temps abandonada i afectada per la construcció del pantà de Rialb.


L'església de Sant Martí de la Clua és va restaurar i salvar de les aigües del pantà.

L'església, del segle XI, és un edifici d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular obert mitjançant un estret arc presbiteral i coberta amb una volta de canó de perfil semicircular. 


Si no el coneixeu, us convido a visitar aquest bonic poble, que dia a dia, reneix amb il·lusió.
Desitjo que us hagi agradat!

 *El poble celebra la festa major el tercer diumenge d'octubre i la festa de sant Sebastià pel gener.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...