BASSELLA. El poble que dorm sota les aigües del pantà de Rialb.

Bassella

El poble de Bassella, també anomenat el Pont de Bassella, està situat a 425m d'altitud, vora el riu Segre, i és el municipi situat més al sud de l'Alt Urgell. El terme abraça el territori comprès, de nord a sud, entre la serra d'Oliana i la de Pubill i, d'est a oest, entre el tossal de la Llena i els alts de la Clua. La vila rural de Bassella ja és esmentada el 1084. Sembla que antigament fou dels Bassella.

Dins del municipi, el Segre rep les aigües de la Ribera Salada i les del riu de Madrona. Avui, gran part del terme de Bassella està anegat pel pantà de Rialb, i comparteix així destí amb Castellnou de Bassella, Aguilar i Tiurana.

Aquestes imatges és van fer l'últim any de vida del poble, poc temps abans de ser enderrocat.

L'hostal de Bassella, a la vora de la vella carretera. Un lloc amb moltes històries per explicar.

Detall de la balconada de la fonda

Tanca de ferro forjat, que preservava de les mirades curioses
el jardí privat dels propietaris de l'hostal.

Vaig tenir la sort de poder fotografiar el jardí; un vell jardí romàntic i malenconiós...

amb passadissos coberts de fulles i vegetació, que accentuaven la seva bellesa.

Pont de Bassella.

Bells racons

I, sota la balconada, porxos que protegien de les inclemències del temps.

Quantes festes majors ha vist aquesta plaça?

L'escola 

 El riu Segre, gairebé fregant el poble, que de truites proporcionava als seus habitants...

Carrerons empedrats

Finestra engalanada per l'última festa Major

 Portes, finestres, balconades... Quantes històries, quants anhels!

La palanca, per creuar el Segre. Abans de ser construïda és depenia del barquer per fer-ho.

La vella carretera, abans tan transitada, sembla esperar, en la seva solitud, i envoltada per la  boira, que les aigües la cobreixin.

La natura guanya terreny... 

'Esglèsia parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció, dita popularment de Garrola, avui desapareguda, junt amb el vell cementiri.

Avui del poble només en podem veure la vella palanca, que s'enfonsa, a mig trajecte, en les aigües del pantà.

Del poble de Bassella ja no en resta res. En pocs dies van esfondrar les cases, tot un poble.  Les piconadores van aplanar el terreny... Avui sobreviu només en la memòria d'aquells que el van estimar i que encara recorden com en van ser de feliços allà, en aquell petit poble, vora el riu.

CASTELL I POBLE D'AGUILAR DE BASSELLA

El castell d'Aguilar de Bassella, amb les ruïnes de l'antic poble, és situat en un cim, a la dreta del riu Segre i al peu de la serra de Sant Marc.

El castell d'Aguilar de Bassella, avui conegut popularment com Aguilar vell, és esmentat per primera vegada l'any 1042, com a límit a tramuntana del Castell de la Clua. Aquesta fortalesa tancava l'extrem sud del comtat d'Urgell davant les terres dominades pels musulmans.

Situat dalt d'un promotori destacat, ha sofert moltes modificacions i en resten nombroses construccions de difícil datació, ja que han estat aprofitades en èpoques distintes.

La resta més important de l'antic castell d'Aguilar és una torre romànica de planta circular, caiguda en part, i de la qual en resten uns 6 m d'alçada. És situada sobre un sòcol rocós de 5 m per la qual cosa destaca per damunt de les altres construccions.

Les despulles del castell d'Aguilar de Bassella es troben envoltades per les restes de l'antic poble disposades en dues línies, una al costat de l'altra, separades per un carrer de 2,20 m d'amplada que travessa la població de N a S. Aquestes cases són quasi totes iguals, de planta lleugerament rectangular i els murs de 60 cm d'ample, són fets amb pedra i tapia; els carreus, irregulars, arriben fins a 1,50 m d'alçada i la resta és tàpia. A totes les cases hi ha una única porta d'accés que fa 1 m d'amplada.

Fora del recinte emmurallat, al nord de la torre i en un espai inferior, són visibles les restes de l'església romànica dedicada a Sant Sadurní.

El vell cementiri d'Aguilar de Bassella

Avui les restes de les seves edificacions, testimonis d'un passat important, resten aïllades a causa de la construcció del pantà de Rialb, però imponents s'alçen orgulloses de pertànyer al paisatge que l'acull.

 L'antiga palanca del desaparegut poble de Bassella,  s'endinsa en les aigües del pantà de Rialb

Vista des del Castell d'Aguilar de Bassella

Situació: Mapa: 34-12 (291). Situació: 31TCG573533. (Carretera de Peramola fins a Tragó, i d'allà a Nuncarga i a Aguilar.)
*Enciclopedia Catalana. Catalunya Romànica, vol. VI l'Alt Urgell Andorra.

LLEGENDES 2: La llegenda de les Dreugels

“La plana, d'Oliana, queda tancada per penyals gairebé verticals. Sols un trau gegantí dóna pas a la carretera i al riu. Comencem aquí les esplèndides gorges del Segre. S’alcen a ambdós costats enlairades muntanyes tallades gairebé a pic formant bastions avançats, pregons escoralls, canals feréstegues i trencalls abruptes” (Cèsar A. Torras, 1922).

Si Oliana és el portal del Prepirineu, no hi ha dubte que aquest portal té dos sentinelles destacats, Castell-llebre i Sant Andreu del Castell.

Si tenim present que l’antic camí del Segre – com la carretera actual – passava en tot aquest sector arran mateix de riu, hem de concloure que la importància estratègica de Castell-llebre i de Sant Andreu del Castell ha d’haver estat prou considerable.

A qui no li han explicat una història, un conte, una llegenda relacionada amb la màgia i els poders d’algun ésser sobrenatural o d'algun element fantàstic del paisatge?.

"Els orígens dels pobles es perden en la nit dels temps com si es tractés d'una espessa boira. Per sort, quan la història és incapaç d'explicar els fets, la llegenda, el mite estan allà per suplir amb la imaginació la manca de documents. La llegenda està allà, aquí, per satisfer a cor que vols, la necessitat de saber qui som, d'on venim, les nostres arrels...”

Que la ment pot crear tot un món i viure’l en somnis es indiscutible. Nosaltres hem volgut despertar en el món de la paraula escrita i la imatge tot allò que fa temps que dormia en el nostre imaginari col·lectiu. 

Així va néixer la llegenda de les Dreugels, una llegenda basada en la mitologia de l’Alt Urgell, d’unes “grans Dames” que viuen al Castell d’Oliana des de temps immemorial i  donen energia a tot aquell espai màgic, així com a la gent que visita el jardí del Castell buscant un espai on gaudir de pau i tranquil·litat. 

Són esperits de la naturalesa i cuiden tot allò que creix, però també són entitats elementals de l’aire, el foc, l’aigua i la terra. No fa pas gaire temps, la gent depenia de la naturalesa i creien que el món estava ple d’esperits i que se'ls havia de respectar perquè els rius tinguessin peixos, els arbres fruites i els camps fossin fèrtils.

Les Dreugels que dormen ajagudes entre les runes de l’antiga Oliana viuen sota les arrels dels arbres i es deixen transportar per l’Espunyola, a l’hivern es vesteixen amb una llarga bata gris i estenen la boira per les terres adormides portant-nos imatges del passat i del futur.

La llegenda de les Dreugels:

Sabeu qui són les vertaderes sentinelles de la porta del Pirineu?

Al jardí del Castell hi viuen els follets i les Dreugels, que amb la seva màgia atrauen els animalons del bosc: isards, conills, ocells… tots s'hi troben bé i retornen al jardí per gaudir  de la seva pau i de la seva energia.

Els follets del Castell tenen cura de les diferents necessitats del jardí en cada estació; la seva feina gairebé mai no s’acaba i només gaudeixen de descans durant les llargues nits de boira i gel.

Elisenda Ortega

Les fades de la boira s’amaguen al fons dels llacs i entre les runes dels pobles abandonats. Al Castell d’Oliana n’hi dorm una que jeu embolcallada per les runes de l’antic poble. Ella ens porta imatges del passat, de quan els homes i dones vivien al Castell i els nens jugaven entre les roques i muralles que l’envoltaven. Si passegem entre la boira, just quan aquesta s'aplana i les petites espurnes de llum comencen a traspassar-la, la podrem veure engalanada amb una llarga bata gris i sentirem com ens inspira pensaments que ens ajudaran a resoldre dubtes i incerteses.

Elisenda Ortega

Els follets del Castell se senten estimats per tots els éssers de l’entorn, però sobretot per les grans dames del Castell, les Dreugels, que amb la seva serena presencia fan de l’entorn un ambient acollidor i penetren arreu sense molestar ni ser molestades.

Elisenda Ortega

Però, qui són les Dreugels?

La seva història és tan antiga com la formació dels boscos, com el naixement de les fons, com la vinguda del home a aquest indret. Diuen que les pedres del Castell d’Oliana desprenen energies positives. Alguns olianesos recorden, perquè d’aquest indret ja en van marxar fa temps, que els avantpassats explicaven que tota aquesta energia provenia d’unes dones que, amagades a les pedres, sota les arrels dels arbres, corrent a cavall del vent o fins i tot sota l’aigua del pantà, la transmetien a tots aquells que les tocaven. 

Els habitants d'aquella antiga Oliana anomenaven aquelles dones les Dreugels, perquè el seu nom els recordava noms molt populars d’aquella contrada com Andreu i Àngels, i creien que eren éssers fantàstics emparentats amb altres de més al nord com els Menairons i fins i tot els Elfs.

Elisenda Ortega

No se sap com van arribar a Oliana, si a través del riu Segre o potser arrossegades per una forta ventada, el cas és que des de fa molt de temps viuen al Castell, entre les pedres de l’antiga Oliana.

Però és per la nit, i emparades per la foscor, quan les Dreugels escampen els seus poders  per regalar una mica d’immortalitat a aquests de vegades incomprensibles humans.

Des de sempre, hom creu que l’esperit de les Dreugels dorm en les pedres, somnia en les flors, bufa en el vent i protegeix tothom que puja un capvespre a contemplar la bellesa del paratge i gaudir del silenci misteriós d’aquest indret.

Diuen que una nit d’agost encalmada I bella

Dintre de l’estany va caure una estrella,

Va caure ruixant

Als Prats del voltant

De flors esblaimades…

D’ençà de llavors, que a dintre hi ha fades!

Elisenda Ortega

*Basat en el llibre "El jardí de les Dreugels" d'Elisenda Ortega i M.Àngels Tàpies, editorial Saloria

Aquí teniu el vídeo resum de les Nits d'estiu al Castell d'Oliana, 2010, on és va presentar la  llegenda del Castell.

*Propera presentació del llibre: 5 de juny 2012 a la llibreria Altaïr de Barcelona.