CAMÍ DELS BONS HOMES.

El catarisme fou un fenomen religiós que promovia una església basada en l'espiritualitat i la caritat, amb un retorn als valors més purs i senzills del cristianisme primitiu. Els orígens del catarisme van ésser a Bulgària en el s. XI; cavallers i mercaders el portaren a Llombardia i Occitània durant els s. XII i XIII i s'estengué per l'Imperi Germànic, Provença, Llenguadoc i el Pirineu català.

Les comarques del Berguedà, l'Alt Urgell i Cerdanya foren punts de penetració i difusió del catarisme. Els últims reductes càtars a Catalunya van ésser fins a primers del s. XIV. 

Creu Càtara, també Occitana.

El camí dels Bons Homes transcorre entre les muntanyes del Pirineu català i francés. La ruta comprèn les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l’Alt Urgell, i el Solsonès a Catalunya i Arièja a França.

El camí dels Bons Homes és un itinerari turístic entre el Santuari de Queralt a Berga, (Catalunya), i el castell de Montsegur a Arièja, (França), que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els Càtars o Bons Homes durant els segles XIII i IV quan fugien de la croada i la Inquisició.

 Escultura dedicada als Bons Homes al Santuari de Queralt

 El panorama que s'albira des de Queralt és fascinant i captivador per la seva bellesa. 

Santuari de Queralt, Berga.

La Cova on segons la llegenda fou trobada la imatge de la Mare de Déu.

Al voltant de Queralt passen camins d'obaga ombrívola i hi trobem diverses fonts com un poema de pedra i verdor.

La ruta continua cap a la vila de Bagà arrecerada als peus dels darrers contraforts meridionals del Moixeró i dels rasos de Comabella, a la vora esquerra del Bastareny. Encara avui mostra ben clarament la seva antiga grandesa, com a capital de la baronia de Pinós. 

 La plaça Major, formada per edificis de notable antiguitat, és famosa pels seus pòrtics, curiosament rústecs.

El seu nucli antic conserva les muralles medievals, mentre que a la resta del poble se'n conserven fragments. 

Una escultura de Galceran de Pinós, protagonista de la llegenda del rescat de les Cent Donzelles, presideix la plaça Major.

Centre medieval i dels Càtars.

Detall de les tapes de les clavegueres de Bagà amb relleus de temàtica medieval. 

I de Bagà a Gósol.

Gósol és una vila i municipi de la comarca del Berguedà però pertanyent a la província de Lleida i al partit judicial de la Seu d'Urgell. Pertany al Parc Natural del Cadí-Moixeró i està situat a la banda oest del Pedraforca.

El poble de Gósol, segle XI, no sempre ha estat a la ubicació actual ja que fa temps estava situat al turó on hi ha les actuals ruïnes. El castell de Gósol, forma part de la ruta del camí dels bons homes.

Gósol es troba situat actualment a la vall que porta el seu nom. La vall de Gósol està tancada per les estribacions del Pedraforca i la muntanya dels Cloterons. Està també envoltada per la serra del Cadí que s'alça sobre el coll de Josa.

Hi ha un camí dels Bons Homes paral·lel, al Solsonès, que parteix des de el Santuari del Miracle, Solsona, i passa per Odèn, Sant Llorenç de Morunys, Tuixén i enllaça amb Gósol.

Odèn

Santa Cecília als peus del castell d'Odèn.

Odèn, situat a 1291 m. d’altitud, està integrat per un conjunt de masies disseminades per la rodalia de l’antiga església parroquial i d’un castell documentat al segle XI.

La parròquia de Santa Cecília d’Odèn és un edifici d’origen romànic, d’estructura arquitectònica força complexa que s’alçà al peu de l’espectacular Serra d’Odèn. A prop de l’església hi ha el castell d’Odèn, esmentat per primera vegada l’any 1029, i que després de la Guerra dels Segadors fou reformat pels bisbes de Solsona, senyors del terme.

Castell d'Odèn.

I el destí final del camí dels Bons Homes: Montsegur, País de Foix (França).

Els castells càtars es caracteritzen per estar situats en llocs de difícil accés i per ser fortaleses de vertigen. Només cal contemplar els de Querbús, Peyrepertuse i Montsegur, tots al sud de França, per comprovar-ho. I és que, segons explica la història, els càtars hi van trobar l'últim refugi quan fugien de la croada dictada contra la seva heretgia al segle XIII pel papa Innocenci III.

Al peu del castell de Montsegur, a 1.207 metres d'altura, un petit monument rendeix homenatge als 200 màrtirs «del pur amor crestian», llançats a la foguera.

Pujar fins a la fortalesa és relativament fàcil, però una vegada a dalt estremeix la visió d'un castell en el qual, segons la tradició esotèrica, la nit de Sant Joan un raig de llum penetra per un dels seus extrems i surt per l'altre.