MUNTANYES ENCANTADES: LLEGENDES D'OLIANA 1: Sant Andreu i la llegenda de l'estel de la neu

divendres, 18 de maig del 2012

LLEGENDES D'OLIANA 1: Sant Andreu i la llegenda de l'estel de la neu

Veniu, veniu amb mi, deixem de banda la raó i entrem junts a la nit dels anys. Cal que estigueu molt atents, perquè al món de la fantasia i la llegenda tot allò que pugueu imaginar és possible.

Elisenda Ortega

Hi trobareu les fades de les flors, que us faran pessigolles a la punta del nas amb la seva olor. I els manairons juganers, que intentaran ficar-se dintre de la vostre butxaca. Vindran petites ànimes de color de vidre, que us aniran robant els peus. Us cosiran, a les puntes dels dits, unes arrels amb fils de la nostra història i ja no us podreu escapar mai més d'aquest indret, perquè us tindrà el cor robat.

Elisenda Ortega

Fixeu-vos en l'església romànica que s'alça amb tota la seva sobrietat, com un vestigi de la fe dels primers olianesos.

"Siau el nostre advocat

gloriosíssim Sant Andreu

De la vila d'Oliana

sou admirat Protector

Per sa vida cristiana

fiu model i intercessor.

Tallers, cases i correu

amb vostres precs heu vetllat."

Així canten els goigs al patró de la vil·la i ens recorden els dies en que els nostres avantpassats es lliuraven més que nosaltres a la fe en Déu, en la natura o en les petites ànimes que controlen el destí.
Aquells mateixos avantpassats esperaven tot l'any el 30 de novembre, el Dia de Sant Andreu, quan començaven els primers freds i la gent festejava el dia del patró. Llavors tota la família es reunia a la llar per compartir el foc i un bon àpat, i per acordar el millor dia per fer la matança del porc.

Escenificació de la llegenda popular "L'estel de la neu" dins del marc de les "Nits d'Estiu" 2010 al Castell d'Oliana.

La llegenda de l’estel de la neu

Els avantpassats que van viure en aquesta població esperaven el dia de sant Andreu per molts motius; uns per celebrar la festa del patró, altres per decidir quin dia farien la matança del porc, un fet habitual en totes les cases de la vila, però la quasi totalitat dels habitants veïns o immersos en terreny muntanyenc per mirar, quan es feia fosc, l’estel de la neu, que es podia observar cap al costat ponent. Segon la intensitat amb què brillava, la gent sabia si aquell hivern nevaria molt o poc. Com mes lluïssor molta neu, amb menys lluïssor hivern de poca neu.

A Oliana, hi nevava poc en aquells temps antics, però un any i un altre i un altre, el mateix dia de Sant Andreu, es va repetir l'esplomissada de neu. Cada cop, quan els seus camps s'ofegaven amb la capa blanca de l'hivern, els olianesos hi intuïen la mà d'algú mig màgic que regia la voluntat del cel d'escopir neu. Llavors els olianesos el van batejar com: el Pare de la Neu.

Les nevades de Sant Andreu

Una bonica llegenda ens parla que el primer cop que la gent d’aquest lloc va veure nevar els va causar molta estranyesa, ja que no havien vist mai que caigués aquelles coses blanques del cel.

Precisament aquella primera nevada va coincidir amb el dia del patró d’Oliana, però a més a més va resultar que els anys venidors també va succeir el mateix fenomen i en el mateix dia. La gent va començar a pensar que hi havia un home que regia i disposava d’aquell fet, al qual van posar el nom de Pare de la Neu.

Plomes d’oques

L’explicació que els primitius van atribuir a aquest fet fou que, precisament per celebrar la festa d’aquest personatge, al cel se celebrava un gran banquet, al qual assistien milers i milers de convidats. El menjar que se servia en aquest convit no era altre que carn d’oca, motiu per el qual n’havien hagut de plomar a milers, amb la qual cosa els munts de plomes eren grandiosos.

Aquestes plomes eren llençades el dia gran de la festa, les quals queien a la terra en forma de flocs de neu. Com mes flocs de neu queien més important devia ser el convit celestial. Aquesta fou la primera explicació llegendària que es va donar a les nevades que succeïen el dia de sant Andreu.