EL JARDÍ DEL CASTELL D'OLIANA

I entre les runes velles de l’antic poble trobem un jardí de roses i espígols, presidit per la màgia de tres escultures: Les Dreugels i les arcades de la Rosa i del Drac que, silencioses, ens observen i ens donen la benvinguda al jardí.

Quan vàrem començar a visitar aquest entorn vam començar també a escoltar una història en els murmuris subtils de les pedres de l'antic poble del Castell d'Oliana. Era la història d'un jardí que dormia profundament sota l'herba i l'heura, un jardí somniat per “les Dreugels”, éssers màgics que habiten des de temps immemorial entre les runes de l'antiga Oliana, esperant que algú les retrobi.

A partir d'aquest moment, una idea es va anar forjant: recuperar aquest espai privilegiat per la seva especial ubicació. Així va néixer Cau del'ArT, una associació que té  com un dels seus objectius donar nova vida a espais oblidats i ajudar així a regenerar el nostre patrimoni natural i cultural.

El juny del 2009 Cau del'ArT, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Oliana, del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i sobre tot del poble d’Oliana, va organitzar en aquest indret el “1r festival del'ArT - Oliana”, en el que van tenir cabuda tot tipus de manifestacions artístiques i on una plantada popular va involucrar la gent del poble per crear, entre les runes de l'antiga vila, un jardí de roses i espígols del qual en pogués gaudir tothom en el futur.

Arcada de la Rosa de l'escultor xilé Alejandro Nilo

Escultura de "Les Dreugels" de l'escultor xilé Alejandro Nilo

Arcada del Drac de l'escultor xilé Alejandro Nilo

Plaça dels Manairons

Qui sap exactament on, però en algun lloc del nostre interior hi ha un jardí secret,  on gaudim dels nostres millors moments de pau i contemplació i on podem trobar refugi en moments dolents; un jardí del qual cal tenir cura per evitar que s’ompli de males herbes i quedi abandonat.

El jardí parla de nosaltres, perquè nosaltres som el nostre jardí

I quan el visitem deixem de banda el soroll del món i la confusió

El jardí del Castell no s'hauria pogut fer sense la col·laboració
dels amics del Castell i la gent del poble d'Oliana

Y entre las viejas ruinas del antiguo pueblo encontramos un jardín de rosas y lavandas, presidido por la magia de tres esculturas: Les Dreugels i las arcadas de la Rosa y del Dragón que, silenciosas, nos observan y nos dan la bienvenida al jardín.

Cuando empezamos a visitar este entorno empezamos también a escuchar una historia en los murmullos sutiles de las piedras del antiguo pueblo del Castillo de Oliana. Era la historia de un jardín que dormía profundamente bajo la hierba y la hiedra, un jardín soñado por “las *Dreugels”, seres mágicos que habitan desde tiempo inmemorial entre los escombros de la antigua Oliana, esperando que alguien las reencuentre.

A partir de ese momento, una idea se fue forjando: recuperar este espacio privilegiado por su especial ubicación. Así nació Cau del'ART, una asociación que tiene como uno de sus objetivos dar nueva vida a espacios olvidados y ayudar así a regenerar nuestro patrimonio natural y cultural.

En junio de la 2009 Cau del'ArT, con la colaboración del Ayuntamiento de Oliana, del Consejo Comarcal del Alt Urgell y sobre todo del pueblo de Oliana, organizó en este lugar el “1r festival del'ARTE - Oliana”, en el que tuvieron cabida todo tipo de manifestaciones artísticas y donde una plantada popular involucró la gente del pueblo para crear, entre los escombros de la antigua villa, un jardín de rosas y espliegos del cual pudiera disfrutar todo el mundo en el futuro.

Quién sabe exactamente dónde, pero en algún lugar de nuestro interior hay un jardín secreto, donde disfrutamos de nuestros mejores momentos de paz y contemplación y donde podemos encontrar refugio en los malos momentos; un jardín que hay que cuidar para evitar que se llene de malas hierbas y quede abandonado.

El jardín habla de nosotros, porque nosotros somos nuestro jardín

Y cuando lo visitamos dejamos de lado el ruido y la confusión del mundo 

Es nuestro deseo que el jardín del Castillo de Oliana sea para todos un lugar especial para todos, donde conectar con el universo y disfrutar de  momentos  privilegiados."

Este jardín no hubiera sido posible sin la colaboración de los  amigos del Castillo y la gente del pueblo de Oliana.

LLEGENDES D'OLIANA 1: Sant Andreu i la llegenda de l'estel de la neu

Veniu, veniu amb mi, deixem de banda la raó i entrem junts a la nit dels anys. Cal que estigueu molt atents, perquè al món de la fantasia i la llegenda tot allò que pugueu imaginar és possible.

Elisenda Ortega

Hi trobareu les fades de les flors, que us faran pessigolles a la punta del nas amb la seva olor. I els manairons juganers, que intentaran ficar-se dintre de la vostre butxaca. Vindran petites ànimes de color de vidre, que us aniran robant els peus. Us cosiran, a les puntes dels dits, unes arrels amb fils de la nostra història i ja no us podreu escapar mai més d'aquest indret, perquè us tindrà el cor robat.

Elisenda Ortega

 Elisenda Ortega

Fixeu-vos en l'església romànica que s'alça amb tota la seva sobrietat, com un vestigi de la fe dels primers olianesos.

"Siau el nostre advocat

gloriosíssim Sant Andreu

De la vila d'Oliana

sou admirat Protector

Per sa vida cristiana

fiu model i intercessor.

Tallers, cases i correu

amb vostres precs heu vetllat."

Així canten els goigs al patró de la vil·la i ens recorden els dies en que els nostres avantpassats es lliuraven més que nosaltres a la fe en Déu, en la natura o en les petites ànimes que controlen el destí. 
Aquells mateixos avantpassats esperaven tot l'any el 30 de novembre, el Dia de Sant Andreu,  quan començaven els primers freds i la gent festejava el dia del patró. Llavors tota la família es reunia a la llar per compartir el foc i un bon àpat, i per acordar el millor dia per fer la matança del porc.

Escenificació de la llegenda  popular "L'estel de la neu" dins del marc de les "Nits d'Estiu" 2010 al Castell d'Oliana.

La llegenda de l’estel de la neu

Els avantpassats que van viure en aquesta població esperaven el dia de sant Andreu per molts motius; uns per celebrar la festa del patró, altres per decidir quin dia farien la matança del porc, un fet habitual en totes les cases de la vila, però la quasi totalitat dels habitants veïns o immersos en terreny muntanyenc per mirar, quan es feia fosc, l’estel de la neu, que es podia observar cap al costat ponent. Segon la intensitat amb què brillava, la gent sabia si aquell hivern nevaria molt o poc. Com mes lluïssor molta neu, amb menys lluïssor hivern de poca neu.

A Oliana, hi nevava poc en aquells temps antics, però un any i un altre i un altre, el mateix dia de Sant Andreu, es va repetir l'esplomissada de neu. Cada cop, quan els seus camps s'ofegaven amb la capa blanca de l'hivern, els olianesos hi intuïen la mà d'algú mig màgic que regia la voluntat del cel d'escopir neu. Llavors els olianesos el van batejar com: el Pare de la Neu.

Les nevades de Sant Andreu 

Una bonica llegenda ens parla que el primer cop que la gent d’aquest lloc va veure nevar els va causar molta estranyesa, ja que  no havien vist mai que caigués aquelles coses blanques del cel.

Precisament aquella primera nevada va coincidir amb el dia del patró d’Oliana, però a més a més va resultar que els anys venidors també va succeir el mateix fenomen i en el mateix dia. La gent va començar a pensar que hi havia un home que regia i disposava d’aquell fet, al qual van posar el nom de Pare de la Neu.

Plomes d’oques 

L’explicació que els primitius van atribuir a aquest fet fou que, precisament per celebrar la festa d’aquest personatge, al cel se celebrava un gran banquet, al qual assistien milers i milers de convidats. El menjar que se servia en aquest convit no era altre que carn d’oca, motiu per el qual n’havien hagut de plomar a milers, amb la qual cosa els munts de plomes eren grandiosos.

Aquestes plomes eren llençades el dia gran de la festa, les quals queien a la terra en forma de flocs de neu. Com mes flocs de neu queien més important devia ser el convit celestial. Aquesta fou la primera explicació llegendària que es va donar a les nevades que succeïen el dia de sant Andreu.

Vídeo resum de les Nits d'estiu al castell d'Oliana 2010, on és van escenificar algunes de les llegendes populars d'Oliana i l'Alt Urgell.

*Introducció escrita per Anna Simón per les representacions teatrals de les Nits d'Estiu 2010 al castell d'Oliana

EL CASTELL D'OLIANA

El Castell d'Oliana és el nucli originari de la vila d'Oliana. La seva presència està documentada des dels anys 919-920, amb el nom de Castro Uliana, sota els dominis dels comtes d'Urgell. 

Situat d'alt d'un turó, al peu del Roc de les Hores, el Castell d'Oliana era un lloc estratègic que, juntament amb Castellebre (Peramola), controlava el pas i el riu Segre.Avui només en queden restes i l'antiga església romànica de Sant Andreu del Castell, consagrada entre els anys 1037 i 1040 i restaurada l'any 1977.

Església de Sant Andreu del Castell

Sant Andreu del castell i, al fons, Castellebre

Els isards són assidus visitants del castell

De l'antic Castell només és conserven actualment algunes parets amb restes del poble medieval que s'estenia al sud de l'església. Els carreus són força grossos, allargats i de mides diverses. Les muralles del Castell coincidien amb els murs exteriors de les cases que eren de dimensions reduïdes, normalment d'una sola habitació amb llar de foc.

Restes de les cases

El poble del Castell va ser abandonat abans del segle XVI, quan els seus habitants es van traslladar a la vall buscant una vida més fàcil, on hi ha l'actual població d'Oliana.

Amb tot, no totes les cases es van abandonar i algunes families hi van viure fins la primera meitat del segle XX. Fa uns cinquanta anys, durant la construcció del pantà d'Oliana, families de treballadors van viure dins de l'església.

Si aneu camí d'Andorra pel camí del poble d'Oliana, no passeu de llarg: atureu-vos a conéixer el Castell d'Oliana i podreu gaudir d'un espai tranquil, on les pedres, avui cobertes de vegetació, ens parlen del passat i on podreu albirar unes meravelloses vistes de la vall.

El Castillo de Oliana es el núcleo originario de la villa de Oliana. Su presencia está documentada desde los años 919-920, con el nombre de Castro Uliana, bajo eldominio de los condes de Urgell.

Situado en lo alto de una colina, al pie del Roc de las Hores, el Castillo de Oliana era un lugar estratégico que, junto con Castellebre (Peramola), controlaba el paso y el río Segre.

Hoy sólo quedan restos y la antigua iglesia románica de Sant Andreu del Castell, consagrada entre los años 1037 y 1040 y restaurada en el año 1977.

Del antiguo castillo sólo se conservan actualmente algunas paredes y restos del pueblo medieval que se extendía al sur de la iglesia. Los sillares son bastante grandes, alargados y de varios tamaños. Las murallas del Castillo coincidían con los muros exteriores de las casas, que eran de dimensiones reducidas, normalmente de una sola habitación con chimenea.

El pueblo del Castillo fue abandonado antes del siglo XVI, cuando sus habitantes se trasladaron al valle buscando una vida más fácil, donde está la actual población de Oliana.

Con todo, no todas las casas se abandonaron y algunas familias vivieron hasta la primera mitad del siglo XX. Hace unos cincuenta años, durante la construcción del pantano de Oliana, familias de trabajadores vivieron dentro de la iglesia.

Si vais camino de Andorra por el camino del pueblo de Oliana, no paséis de largo: detenéos a conocer el Castillo de Oliana y podréis disfrutar de un espacio tranquilo, donde las piedras, hoy cubiertas de vegetación, nos hablan del pasado y desde donde podréis divisar unas maravillosas vistas del valle.

LA MÀGIA DE L'ALT URGELL

L'Alt Urgell és una comarca de Catalunya situada als Pirineus. La capital i la ciutat més poblada és la Seu d'Urgell, que ocupa una espaiosa i estratègica esplanada, la plana de la Seu, on conflueixen algunes de les principals vies naturals dels Pirineus. 

Oliana és una de les poblacions més importants de l'Alt Urgell i la segona en població. La vall on està situada ha estat habitada des de la prehistòria, segurament perquè el curs del riu Segre sempre ha estat una via natural de comunicació per la població. En molts indrets s'han trobat restes d'antics pobladors, entre les que destaca una colònia romana que originalment es va establir a les rodalies de l'actual nucli del Castell d'Oliana. 

Més informació.

Les muntanyes que envolten la vall són belles i misterioses

Pantà d'Oliana

Vistes de la vall des de el repetidor

Oliana des d' Aubenç

Oliana

Passeig del riu Segre

Oliana des de Peramola

El Alt Urgell es una comarca de Cataluña situada en los Pirineos. La capital y la ciudad más poblada es la Seu d'Urgell, que ocupa una espaciosa y estratégica explanada de montaña, la llanura de la Seu, donde confluyen las principales vías naturales de los Pirineos. 
Oliana es una de las poblaciones más importantes del Alt Urgell y la segunda en población. El valle donde se sitúa ha estado habitado desde la prehistoria, seguramente porque el curso del río Segre siempre ha sido una vía natural de comunicación para la población. Se han encontrado restos de antiguos pobladores en muchos lugares, entre los que destaca una colonia romana que originalmente se estableció en las cercanías del actual núcleo del Castillo de Oliana.

Más información.

 *Fotografies: Elisenda Ortega