Eren els temps en que a Iberia regnava Túbal.
El monstre Gerió,
el dels tres caps, el més lleig de tots els monstres, li va llevar la
Corona.
Tubal tenia una filla, Pirene,
diuen que besnéta de Noè, que
espantada va amagar-se a les altes muntanyes.
Però Gerió va pensar que si no la matava no podria fer-se respectar com a nou Rei d’Ibèrica així que va concebre la idea de pegar-li foc a les muntanyes, convençut que la princesa moriria i després va marxar cap a Gades, actual Cadis.
Va ser un esclat terrible com una enorme serpent de foc que s'estremia esgarrifosament des del mar Mediterrani fins al Cantàbric, respirant fum i escopint raigs d'espurnes amb fortíssims esbufegs. Les flames, engrandint-se amb el vent, s'estenien per tota la serralada fonent tot allò que trobava al seu pas.
Però Gerió va pensar que si no la matava no podria fer-se respectar com a nou Rei d’Ibèrica així que va concebre la idea de pegar-li foc a les muntanyes, convençut que la princesa moriria i després va marxar cap a Gades, actual Cadis.
Va ser un esclat terrible com una enorme serpent de foc que s'estremia esgarrifosament des del mar Mediterrani fins al Cantàbric, respirant fum i escopint raigs d'espurnes amb fortíssims esbufegs. Les flames, engrandint-se amb el vent, s'estenien per tota la serralada fonent tot allò que trobava al seu pas.
És quan Hércules,
l'heroi grec, que acaba de barallar-se amb els gegants de la Provança,
veu astorat la immensa claror roja de flames fins el cel i al apropar-se sent
els planyiments de la princesa Pirene, i endinsant-se en aquell bosc ardent per
alliberar-la d'aquell horrorós infern.
Però ella amb veu molt feble li
digué:
- Deixa'm, moriré aquí... Però abans, a tu
que m'has tret d'aquest infern, et vull donar la clau d'aquest país que tant
estimo, Hispania, si aconsegueixes alliberar-lo del tirà Gerió.
Encara amb la paraula als llavis la mort se
li va endur l'alè, i Hèrcules amb fúria de cíclop es disposa a enterrar el bell cos
sense vida de la princesa en un túmul immens i arrencant les roques més altives
les amuntega al voltant, aixecant un mausoleu de "serres sobre
serres" de cap a cap de mar.
I així és formà un castell de roques, com una
gran muralla amb tot de pics nevats fent de merlets, dividint dues terres, i
les últimes pedres, ja dintre de la mar, formaren el cap de Creus.
Encara avui el foc regna en les crestes i
valls del Pirineu, ara però com una senyal de festa, en l'abrandada i màgica
nit de Sant Joan.
Us deixo aquest magnífic vídeo on podreu escoltar aquesta
bonica llegenda gaudint d'unes impressionants imatges de les muntanyes del
Pirineu.
Desitjo que us hagi agradat!