Oh, tardor melangiosa!
El poble de Tragó embolcallat pels colors de la tardor dels pollancres que voregen el riu Segre.
De camí al riu.
Un ramat d'ovelles i al fons el poble d'oliana.
Als matins hi ha boires espesses i núvols baixos.
Una paleta de vermells, grocs, verds i blaus pinta el paisatge.
"El pollancre, el tenim per un arbre ple de
vida, perquè està en pena i frueix de les estacions. A la primavera, perfuma
amb la seva llum verda l’alba; a l’estiu, neva el seu pol·len damunt la llum
blanca; a la tardor, groc o vermell, s’incendia amb el darrer sol quallat. Els
fruits del pollanc els veureu de nits, a l’hivern, entre les branques nues: son
els estels."
Antonio
Colinas (La
crida dels arbres)
És un plaer passejar pel camí del Segre, poc a poc, gaudint dels últims esclats de colors,o perdre's per les senderes del bosc i gaudir dels regals de la tardor: aquesta llum daurada que es filtra baixa entre els arbres, les fulles caigudes que cruixen al nostre pas, la molsa verda..., i tornem a casa fent olor de bosc.
”…No sóc
núvol ni follet,
floc de neu ni
papalló,
fonteta ni
rossinyol,
però tinc un do
millor
per sentir-me a
cada instant
tal com jo
desitjaria:
tinc el do de veure
el món
amb ulls plens de
fantasia.”
Joana Raspall
( Del llibre Com el
plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera, 1998.)
Desitjo que us hagi agradat!
Oh, tardor melangiosa!
El poble de Tragó embolcallat pels colors de la tardor dels pollancres que voregen el riu Segre.
Als matins hi ha boires espesses i núvols baixos.
"El pollancre, el tenim per un arbre ple de
vida, perquè està en pena i frueix de les estacions. A la primavera, perfuma
amb la seva llum verda l’alba; a l’estiu, neva el seu pol·len damunt la llum
blanca; a la tardor, groc o vermell, s’incendia amb el darrer sol quallat. Els
fruits del pollanc els veureu de nits, a l’hivern, entre les branques nues: son
els estels."
Antonio
Colinas (La
crida dels arbres)
És un plaer passejar pel camí del Segre, poc a poc, gaudint dels últims esclats de colors,o perdre's per les senderes del bosc i gaudir dels regals de la tardor: aquesta llum daurada que es filtra baixa entre els arbres, les fulles caigudes que cruixen al nostre pas, la molsa verda..., i tornem a casa fent olor de bosc.
”…No sóc
núvol ni follet,
floc de neu ni
papalló,
fonteta ni
rossinyol,
però tinc un do
millor
per sentir-me a
cada instant
tal com jo
desitjaria:
tinc el do de veure
el món
amb ulls plens de
fantasia.”
Joana Raspall
( Del llibre Com el
plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera, 1998.)
Desitjo que us hagi agradat!